ISAM: El camí dels Bons Homes per Etapes
Resum 1ªETAPA: Santuari de Queralt-Poble de Peguera
2013-09-14 21:55
Primera Etapa del Camí dels Bons Homes: Santuari de Queralt-Poble de Peguera.
Tic tac, tic tac,...
Després de posposar l’excursió una setmana a causa de la previsió del mal temps que anunciaven tots els mitjans de comunicació avui, per fi, amb un sol increïble que ha anat despuntant al llarg del dia, comencem la primera etapa del Camí dels Bons Homes!!!
Els cotxes van arribant a l’aparcament del Santuari de Queralt. Allà, envoltats encara per un mar de boira, ens trobem amb companys de caminades, amb amics i amb nova gent provinent de diferents poblacions de Catalunya (Sabadell, Terrassa, Barcelona, La Garriga, Granollers, Malgrat, Vilassar,...) amb la que compartim avui l’inici d’un GR (el 107) tenyit d’història. Així doncs sumem 22 caminants amb ganes de començar la ruta!
L’inici del tram es fa esperar una mica ja que, al no ser una ruta circular, tres cotxes han d’anar al punt final de l’etapa, prop del poble abandonat de Peguera. Mentrestant la resta fem temps al bar, omplint d’aigua el bidonet, fent fotos, petant la xerrada o visitant el Santuari de Queralt.
Un cop ens hem retrobat tots i després de passar llista - cachis que alguns que ja sabíem que hi eren i no els vam dir!!! - iniciem la caminata!
Ens trobem la primera fita del Camí! Envoltant aquest bloc de pedra amb una inscripció clara: “GR-107. Queralt-Montsegur. 31-1-97. Camí dels Bons Homes” ens fem la foto de grup!
Ja hi som! Ara a gaudir!
Progressivament la boira es va dissipant i un sol incipient ens anuncia que avui serà un gran dia!!! Pas a pas, uns més ràpid, altres més a poc a poc, ens deixem embruixar per la màgia d’aquest camí! Les pujades i baixades es van succeint, encara que no suposen massa esforç. El camí es va estrenyent i ampliant segons anem avançant. Passem per boscos que ens donen l’opció d’agafar alguns rovellons, llanegues o palomes que tastem allà mateix. De tant en tant veiem passar algun boletaire amb un cistell força ple!
Després d’un mes d’agost sense anar a la muntanya l’olor a bosc, el crepitar de les passes sobre la terra, tocar els troncs dels arbres i les tertúlies amb companys i amics es fan molt agradables!
Ens trobem una construcció en honor al trobador Guillem de Berguedà. Allà aprofitem per fer una mica d’explicació i endinsar-nos en la història dels càtars. Després d’això seguim el camí i arribem a una explanada ideal per fer la primera parada!
Després del descans, i d’alguns moments de silenci, reprenem la marxa! El camí es fa plener, el sol comença a despuntar i ja fa falta gorra i protecció solar! Entrem progressivament en un bosc que agraïm per l’ombra que ens dóna i poc a poc, arribem a un antic emplaçament on, durant els segles XIX i XX hi circulava el tren d’una mina de cabó.
Agraïm la fresqueta que ens dóna aquest lloc i aprofitem per fer-nos algunes fotos! Seguim el camí i arribem al poble abandonat de Peguera. Les quatre cases encara aguanten la seva estructura. Tot plegat, amb la muntanya de fons, podria servir per fer una vetllada nocturna, amb espelmes enceses al voltant tot explicant històries d’antics cavallers.
Però quan arribem encara fa sol així que deixem les espelmes per una altre vegada i obrim els entrepans i les carmanyoles i alguns, aprofitem per omplir gots de vi!!! Quan acabem de dinar, aprofitem per fer una migdiada mentre esperem que els cotxes que havíem deixat a l’aparcament del Santuari de Queralt ens vinguin a buscar. L’espera es fa agradable. Després de la migdiada anem xino-xano al punt de trobada. De camí ens trobem una serp que s’amaga veloç entre els matolls, però tot i la seva rapidesa encara podem arribar a veure els seus colors!
Aprofitem per jugar a alguns jocs que ens proposen alguns companys i així, entre estiraments, balls i algunes activitats amb els ulls tancats, arriben els cotxes. Abans d’anar al Museu de les Mines de Cercs parem un moment a Fumanya on hi ha un emplaçament on es poden intuir les petjades de dinosaures. Després de fer una breu visita al museu, pugem a un trenet que ens porta mig kilòmetre endins de la mina. Que macos que estem tots amb els cascs posats!!!Ens endinsem així en la història dels miners. Aprenem com vivien i treballaven al llarg dels anys i els avenços que es van anar fent en aquesta dura professió i que van facilitar, en certa manera, la seva feina. Una sirena posa punt i final a la nostra excursió.
Després d’un dia ple d’història, de camí, de jocs i de tertúlies agradables finalitzem la vetllada al bar on anunciem ja les properes dues etapes.
Gràcies a tots per venir i per fer-ho possible!